Participem en el grup de treball sobre cultura a la Trobada Municipalista de Girona

Organitzada per CUP, Crida per Girona, Pirates, Comú de Girona i Lluita Internacionalista, ha estat duta a terme amb l'objectiu de posar sobre la taula les necessitats que han d'afrontar les polítiques d'esquerres en l'àmbit local

La mesa de cultura de la Trobada Municipalista Girona 2018
Amb l'ànim d'iniciar el disseny del proper programa electoral, la CUP de Girona ha encapçalat una sèrie de taules on tota la ciutadania ha pogut compartir les seves percepcions entorn de diversos àmbits de les polítiques locals. En el marc de les polítiques culturals, han engegat el debat Ramon Macaya (membre dels Geganters de Santa Eugènia de Ter), Marta Sureda (responsable de La Volta) i Xavier Montoya i Lluc Salellas com a representants polítics.
 
Si bé la realitat d'una ciutat com Girona divergeix de la d'un municipi de les dimensions de Tordera, moltes de les problemàtiques amb les quals xoquen les polítiques culturals a les ciutats són comunes, així com les necessitats culturals de la ciutadania són les mateixes a una ciutat que a un poble.
 
Tenint present aquesta premissa, volem destacar alguns dels aspectes que han compartit els participants a la taula de treball:
  • La necessitat del foment de la participació ciudadana com a recurs indispensable per identificar les demandes culturals de la ciutadania, enlloc d'incentivar la creació de béns culturals de consum, els quals modelen les demandes culturals que efectuem des de la societat.
  • L'absència de polítiques que teixexin interconnexions amb altres àrees municipals dificulta en gran mesura la sensibilització de la societat envers les expressions culturals, així com l'ús d'aquestes com a recurs educatiu.
  • La descentralització de l'activitat i l'oferta cultural és imprescindible en municipis amb una distribució demogràfica complexa, com és el cas de Tordera, per tal de garantir l'accés de tota la societat a la cultura. Així mateix, això ha de permetre que l'activitat cultural exerceixi com a mecanisme d'inclusió social.
  • D'altra banda, el suport a les iniciatives sense ànim de lucre, com és el cas de les entitats, no es pot limitar -des de l'Ajuntament- a donar resposta a les demandes d'aquestes sinó que ha de prendre la iniciativa per a impulsar-les com agents cohesionadors i dinamitzadors de la societat local.
  • Si bé és cert que l'administració local no pot cobrir sempre les demandes amb personal propi, la cogestió dels espais relacionals i de creació entre les persones que en fan ús es demostra com a un sistema més sostenible, pels baixos costos que té per als ajuntaments, així com la maleabilitat d'horaris que ofereix als usuaris, l'àmplia línia d'activitats que s'hi poden desenvolupar i el nexe d'unió entre entitats, creadors i altres participants que suposa.
  • Finalment, la necessitat dels ajuntaments de treballar mitjançant la planificació estratègica, com a mecanisme que asseguri la sostenibilitat dels projectes, que garanteixi la governança ciutadana dels mateixos i, per tant, respongui a les necessitats reals de la societat.
L'Assemblea Local de la CUP Tordera valora molt positivament aquestes trobades d'intercanvi de perspectives entre polítics i ciutadans de forma plana i directa, com a mecanisme que ha de garantir l'aportació ciutadana a les propostes que elaboren els partits.

 

Informació addicional

Entre d'altres, s'hi han treballat àmbits com municipalisme, feminisme, participació ciutadana, medi ambient o drets de la ciutadania