1. (PLE2020/8). Aprovació de l’Acta de la sessió Ordinària del Ple de 27 d’agost de 2020.

Hi votem a favor.

2. (PRP2020/295). Aprovació inicial de l’establiment i prestació del Servei Públic Municipal del mercat de venda no sedentària dels dimarts a la Plaça de l'Església.

 

Des de la suspensió del mercat setmanal de diumenge l’ajuntament va optar per obrir un mercat els dimarts, amb productors de proximitat per tal que les persones de Tordera tinguessin la possibilitat de seguir comprant producte fresc i de proximitat de manera setmanal.

Un cop aixecades les restriccions, i reobert el mercat setmanal del diumenge, veïns del nucli antic, així com també comerciants propers a la ubicació del mercat es van mostrar contents amb aquest nou servei que se’ls havia brindat per qüestions que hauríem volgut que no passessin mai: la pandèmia de la Covid-19.

El mercat dels dimarts ja és ara, per a moltes persones, un hàbit i un servei. D’aquesta manera celebrem la iniciativa de l’Ajuntament de regular-lo i tirar-lo endavant de cara al 2021 amb més productes.

No obstant, voldríem fer alguns apunts. En primer lloc, demanaríem a l’ajuntament que es procurés que les parades del mercat del dimarts oferissin productes de proximitat, per tal que la població de Tordera que hi comprés tingués producte de qualitat i que col·laborem així a incentivar l’economia local i de proximitat.

D’altra banda, som conscients que aquesta iniciativa pot ser una primera pedra a la revitalització del nucli antic, un espai del municipi on aquest ajuntament ha invertit molts diners i on hi segueixen havent molts locals buits. Demanem que no desaprofitin l’oportunitat que pot suposar aquesta iniciativa per a la revitalització del nucli antic. A la CUP teníem propostes al programa i les seguim tenint, i tenim la mà estesa per fer les coses ben fetes.

Hi vàrem votar a favor.

 

3. (PRP2020/297). Aprovació inicial de l'expedient de modificació de crèdit núm. 21/2020, de crèdit extraordinari i suplement de crèdit, finançat amb baixes per anul·lació.

 

En primer lloc volem presentar la nostra disconformitat amb el procediment que s’ha de seguir a l’hora de votar sobre aquesta proposta. El fet de que haguem d’aprovar o rebutjar la proposta de diverses partides de molt diversa naturalesa en un sol bloc, sense poder introduir-hi matisos, valorar acords i desacords en certes partides, ens sembla un exercici poc democratic, ja que d’aquesta manera se’ns limita la capacitat d’acció a l’hora de promoure uns pressupostos ajustats a les necessitats reals de la classe treballadora de Tordera.

Hem de dir que estem d’acord amb algunes partides o moviments que apareixen a la proposta, pero no així amb altres. Les quals, tot i que assumim que compleixen estrictament el que dicta la normativa vigent, provoquen la ja massa habitual socialització de la pèrdua, quan el benefici segueix totalment privatitzat. Aquestes empreses que ara obtenen ingressos públics en haver baixat o desaparegut la seva font d’ingressos habitual, no reparteixen pas beneficis amb l’administració local quan els comptes resulten amb signes positius. Aquest plantejament neoliberal de que l’economia de mercat és el millor mecanisme per a satisfer les necessitats de les persones i, per tant, la intervenció estatal és un obstacle per a la lliure circulació de capital  només se l’apliquen, les empreses, quan es tracta d’augmentar els beneficis, però quan el vent bufa en contra, aleshores sí que paren la mà a l’administració (allò que alguns diuen “es el mercado, amigo”). 

Per tant, tal i com hem apuntat abans, estem disconformes amb el procediment agrupat de votació de partides molt diferents dins d’una sola proposta, votem en contra d’aquest punt de les modificacions de crèdit, instant a modificar el procediment per a futures ocasions i possibilitar un millor debat i un major enteniment.

 

5. (PRP2020/307). Moció que presenta el Grup Municipal de Ciutadans (Cs) per a l’elaboració d’un Pla municipal en contra de l’ocupació il·legal d’habitatges

 

En primer lloc volem agrair a la regidora de Ciutadans que porti al Ple una moció sobre l’okupació, no pel contingut i les formes de la moció, que considerem totalment desenfocades i sense cap criteri social, sinó per l’oportunitat que ens brinda per poder debatre sobre aquesta qüestió. 

Com diu en Carles Porta, intentarem posar llum a la foscor:

Des de fa setmanes, només fem que sentir i llegir a tots els mitjans, anuncis de Securitas Direct, d’alarmes, de suposats okupes que t’entren a casa mentre vas a comprar el pa i dels 100 mil milions d’habitatges okupats a Espanya. Però res més lluny de la realitat. És tota una campanya sense precedents de doctrina del shock, de posar la por al cos a la població, i utilitzant aquesta por induïda per als interessos comercials i partidistes, atacant com sempre als més vulnerables. No és gratuïta aquesta campanya, està orquestrada amb la voluntat de justificar i legitimar l’onada de desnonaments que ja hem començat a patir i que seguirem patint i sense posar a la balança en cap moment l’incapacitat económica de gran part de la població de pagar un arrendament o comprar-se un habitatge. A ningú se li escapa que l’atur ha augmentat de forma dramàtica, que els ingressos de les famílies han disminuït, sinó desaparegut, que a la gent ja no li queden estalvis i que, per tant, cada cop  més nuclis familiars han de triar entre pagar el lloguer o la hipoteca i tenir un plat a taula. És en aquesta decisió on la gent, òbviament, tria tenir un plat a taula. Quina és, doncs, la resposta de l’estat, les administracions i alguns partits? Embargar, desnonar i posar tot l’aparell legal i jurídic per tenir contra les cordes a la classe treballadora. 

Digué Martin Niemoller, un pastor luterà crític del nazisme: “Quan els nazis van venir a buscar els comunistes, vaig guardar silenci, perquè jo no era comunista, Quan van empresonar els socialdemòcrates, vaig guardar silenci, perquè jo no era socialdemòcrata, Quan van venir a buscar els sindicalistes, no vaig protestar, perquè jo no era sindicalista, Quan van venir a buscar els jueus, no vaig protestar, perquè jo no era jueu, Quan van venir a buscar-me, no hi havia ningú més que poguera protestar.” Ara, doncs, és el moment de posar el crit al cel, perquè si no ho fem, la deriva a la que ens veiem abocats és la de restringir els drets, la d’estendre encara més la pobresa i la precarietat i la de llaurar un futur sense oportunitats, mentre el capital es va acumulant a cada cop menys mans.

A Catalunya hi ha més de 27.000 pisos buits en mans de grans propietaris, 257 dels quals a Tordera. Som el 16è poble amb més pisos buits en mans de grans tenidors. Reitero per a evitar malinterpretacions: estem parlant de grans tenidors, no de la Sra. Maria o del Sr. Joan que té un pis arrendat i aquest ingrés els ajuda a complementar la pensió que cobren.

Anem a desmuntar un per un els mites que els mitjans i els poders del sector financer i immobiliari estan intentant que assumim com a veritats absolutes.

 

Los delitos de ocupación de edificios y viviendas, calificados como “usurpación” y tipificados en el Código Penal como utilización de inmuebles ajenos sin autorización, con o sin violencia, han experimentado un elevado crecimiento durante los últimos años en Tordera (1r paràgraf).

Cal diferenciar molt clarament el delicte de violació de domicili habitual (que t’entrin a casa quan has sortit a comprar el pa) i el d’usurpació, que és el que de forma habitual anomenem “okupació” d’habitatges desocupats, que són en un altíssim percentatge propietat de grans tenidors. Havent clarificat això, estaria molt bé saber a quines dades en concret fa referència la moció de Cs i la seva font, per poder parlar amb propietat i sense inconcrecions.

En efecto, las comunidades de vecinos también sufren del deterioro de la convivencia, siendo, por ejemplo, el tráfico de drogas de los llamados narcopisos, el caso más extremo (2n paràgraf).

Aquest cas concret va molt més enllà d’una necessitat habitacional, econòmica i social. Estem pràcticament parlant de crim organitzat, estafa (en els casos d’ocupació per a “revenda” dels habitatges) i altres delictes d’alta volada.

Ara bé, amb l’objectiu d’eradicar les activitats de tràfic de drogues i altres delictes greus, no ens podem permetre barrejar-hi necessitats bàsiques de la població, com el dret a tenir un sostre damunt del cap i accés als subministraments bàsics com l’electricitat o l’aigua corrent. S’ha d’anar molt amb compte en formular certes afirmacions i prendre segons quines posicions polítiques, per què pel camí d’evitar certs delictes, que s’ha de fer sense cap mena de dubte, queden moltes famílies i persones absolutament desamparades i criminalitzades.

Así, a causa de la escasa protección de la propiedad privada y la lentitud de los procedimientos judiciales, estos dueños y vecinos se enfrentan a un grave problema que, hoy por hoy, carece de solución justa y eficaz (2n paràgraf).

Aquestes afirmacions són, com a mínim, agosarades: ens agradaria que ens demostrés amb dades objectives i avaluables “la escasa protección de la propiedad privada”. Per altra banda, la lentitud dels processos judicials és un mal endèmic del nostre sistema judicial, que afecta a tots els procediments de totes les branques legals.

Las ocupaciones ilegales han experimentado un elevado crecimiento durante los últimos años en Tordera (final del 2n paràgraf).

Tornem a demanar dades estadístiques de fonts oficials que justifiquin aquesta afirmació, a més de poder-les comparar amb les de pèrdua de poder adquisitiu, variació de l’atur, variació de les remuneracions salarials, variació del cost de l’habitatge, subministraments bàsics i cost de la vida en general del mateix període que s’esmenta a la moció, sinó ens estarem fent trampes al solitari.

La moció del grup de Cs demana en el seu primer acord elaborar un pla municipal contra l’okupació ilegal d’habitatges. Perquè en comptes d’això no es demana elaborar un pla municipal per garantir el dret d’accés a l’habitatge a tots els ciutadans? 

Si anem a l’article 47 de la sacrosanta Constitución Española, s’estableix com a principi rector de la política social i econòmica: LLEGIR L’ARTICLE (en castellà).

Doncs perquè la moció busca protegir els drets dels poderosos i els grans propietaris, tot posant la por al cos dels ciutadans. 

En el segon acord es demana col·laboració ciutadana. Aquest punt ens recorda aquelles patrulles de ciutadans que van sorgir fa pocs mesos, no ens agradaria que la gent ho malinterpretés i ens trobéssim gent fent activitats pròpies de la policia. 

En el tercer acord es proposa realitzar un cens d’habitatges okupats il·legalment on s’indiqui el tipus d’okupació. Qui determinarà el tipus d’okupació? Sota quins paràmetres? Amb quina voluntat? La de criminalitzar les persones en situació de vulnerabilitat? No seria millor fer un cens d’habitatges buits propietat de grans tenidors per tal d’aplicar-los recàrrecs d’impostos i sancions si no els posen a disposició dels ciutadans a un preu assequible? 

En el cinquè es demana crear una unitat de policia local destinada a la prevenció, control i seguiment dels habitatges okupats. Sembla que s’estigui argumentant que la policia de Tordera i la regidoria seguretat no estan treballant, ni fent la seva feina degudament. 

Per acabar el repàs de la moció, al vuitè acord hi diu “habilitando la potestad de entrada, registro e identificación de los ocupantes de viviendas y otras edificaciones, siempre que haya indicios razonables de la comisión de delitos” .

Article 18.2: 

La llei vigent fa unes quantes dècades que ja ho contempla, quan parla del delicte de violació de domicili :

Artículo 202 de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal.

1. El particular que, sin habitar en ella, entrare en morada ajena o se mantuviere en la misma contra la voluntad de su morador, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años.

2. Si el hecho se ejecutare con violencia o intimidación la pena será de prisión de uno a cuatro años y multa de seis a doce meses.

Artículo 203.

1. Será castigado con las penas de prisión de seis meses a un año y multa de seis a diez meses el que entrare contra la voluntad de su titular en el domicilio de una persona jurídica pública o privada, despacho profesional u oficina, o en establecimiento mercantil o local abierto al público fuera de las horas de apertura.

2. Será castigado con la pena de multa de uno a tres meses el que se mantuviere contra la voluntad de su titular, fuera de las horas de apertura, en el domicilio de una persona jurídica pública o privada, despacho profesional u oficina, o en establecimiento mercantil o local abierto al público.

3. Será castigado con la pena de prisión de seis meses a tres años, el que con violencia o intimidación entrare o se mantuviere contra la voluntad de su titular en el domicilio de una persona jurídica pública o privada, despacho profesional u oficina, o en establecimiento mercantil o local abierto al público.

Artículo 204 La autoridad o funcionario público que, fuera de los casos permitidos por la Ley y sin mediar causa legal por delito, cometiere cualquiera de los hechos descritos en los dos artículos anteriores, será castigado con la pena prevista respectivamente en los mismos, en su mitad superior, e inhabilitación absoluta de seis a doce años.

Fins i tot el codi penal franquista de desembre de 1973, i anteriors, ho contemplaven, a l’apartat 1 de l’article 191:

Incurrirán en las penas de suspensión y multa de 5.000 a 10.000 pesetas: 

1.º El funcionario público que, no siendo autoridad judicial, entrare en el domicilio de un súbdito español sin su consentimiento, fuera de los casos permitidos por las leyes.

De les úniques dades que s’aporten a la moció, sense referenciar-ne la font, no entenem com calcula un tant per cent sobre 10000.

Segons la regidora d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, notícia d’ahir mateix, només un 0,13% de les ocupacions (en números absoluts 3 de les 2288 ocupacions registrades a la ciutat) són de domicilis habituals, d’habitatges on hi viu algú de forma continuada prèviament a l’ocupació. Segueix explicant la regidora, que de les 2288 ocupacions, en el 90% dels casos els habitatges okupats son propietat de grans tenidors. (https://www.totbarcelona.cat/habitatge/locupacio-de-pisos-on-vivia-algu-es-el-013-dels-casos-97318/) 

La moció no afronta en cap moment el problema real de fons, que queda emmascarat per les màfies que s’aprofiten de la conjuntura actual. El problema real d’arrel és la incapacitat de molta part de la població de poder accedir a un habitatge digne amb els salaris actuals, si en té, i sense haver de triar entre pagar això, subministraments bàsics (l’augment dels quals donaria per un fotimer de debats paral·lels) i altres recursos bàsics per a una vida en condicions. L’augment exorbitant del cost dels arrendaments per culpa dels pisos turístics i altres males pràctiques extremadament liberals, com les comissions que imposen les empreses intermediàries, absolutament dignes de ser qualificades d’usura, un delicte que la modificació del CPE de 1995 es va encarregar de treure de l’ordenament jurídic, posen en escac el dret a l’habitatge.

Els problemes socials no es curen només tractant-ne els símptomes, les expressions, cal diagnosticar-ne de forma eficient l’origen i emprendre les accions per a modificar la situació i condicions que han provocat que es produeixi i poder-la eradicar.

Saben quants desnonaments, quantes families s’han quedat al carrer entre el 14 i el 22 de setembre de 2020? 201. 34 el dilluns 14, 26 el dimarts 15, 32 el dimecres, 31 el dijous, 26 el divendres, 27 dilluns 21 i 25 el dimarts 22 de setembre. 

En conclusió, la nostra posició respecte a la moció presentada per Ciudadanos és clara. Un rebuig frontal contra aquesta ja que considerem que no és altra cosa que un moviment per tal de defensar el poder econòmic de l’elit dirigent, veritable responsable del drama social que suposa la inaccessibilitat a l’habitatge per una gran part de la classe treballadora i una es les principals causes per les quals el suposat fenomen de la okupació ha pogut créixer a Catalunya. A més, posa al mateix sac qualsevol mena d’okupació, posant la mateix nivell màfies i narcopisos amb famílies vulnerables. No s’ocupa el problema real de fons, l’infrafinançament de les polítiques d’habitatge, els preus desorbitats, el minso parc públic d’habitatges, l’especulació que fan els grans tenidors i els bancs, en definitiva, la dificultat per accedir a un habitatge digne.  

 

6.- (PRP 2020/312).- Moció que presenta el Grup Municipal del PSC en contra de les ocupacions delictives d’habitatges.

La proposta de l’ICAB que esmenten com a solució a aprovar, justifica el desnonament en 48h de les persones que cometin usurpació independentment de la seva situació de necessitat, ni tampoc diferenciant si l’immoble és propietat d’un gran tenidor, o no.