(PRP2020/357). Sol·licitud de delegació, a la consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, de competència sancionadora en matèria d’infraccions lleus per l’incompliment de les mesures de prevenció i contenció sanitàries per fer front a la crisi sanitària provocada per la COVID-19

Des de la CUP ens vam abstenir i vam realitzar alguns comentaris respecte el punt: 

L’Ajuntament sol·licita que es delegui en ell la competència de tramitar les sancions lleus. Això ens porta a constatar un fet, i és que la Generalitat és un autèntic desgavell, un complet descontrol i un caos de gestió. A tots els nivells.
Ens preocupa la graduació de les sancions, les lleus poden arribar fins a 3.000€. Realment és un import molt elevat. 
Com a reflexió general, creiem que s’està posant el focus en les persones a nivell individual, i des de certes esferes de poder s’està buscant criminalitzar els ciutadans de l’evolució de la pandèmia. Creiem que és un anàlisi totalment erroni i les mesures que es prenen per frenar el virus van en la línia de posar en escac els drets dels ciutadans. 
La sensació és que qui governa, i ja no només parlem dels governs, sinó també de les grans empreses, només volen els ciutadans per produir, de dilluns a divendres, i la resta del temps, a casa tancats en toc de queda, sense cap altra opció. Sembla que només volen els ciutadans per anar de casa a la feina i de la feina a casa.
Mentrestant, però, ens trobem imatges de sopars de gala amb més de 150 personalitats, entre d’altres el ministre de sanitat, Inés Arrimadas, Pablo Casado o Florentino Pérez, sopant plegats sense distàncies ni mascaretes i sense el més important, donar exemple als conciutadans. I encara no tenen la decència de dimitir. 
Als obrers, als treballadors, els demanem, però, que es trobin en reunions de màxim 6 persones, només amb els qui formin part dels grups bombolla. Als treballadors de la restauració els demanem que tanquin. Als sanitaris que doblin torns, quan ja porten 7 mesos donant el màxim que poden. I els polítics de les altes esferes, en sopars de gala. Vergonya cavallers, vergonya. 
Les polítiques socials per salvar la vida no arriben. No arriben reforços a educació per reduir ràtios, no arriben reforços en sanitat, no arriba l’augment de freqüència dels transports públics… Això sí, tothom qui té feina, que cada dia són menys, a treballar, complint o no les mesures, la producció que no pari. 

En conclusió: si no fem un canvi de rumb per salvar les persones, que al capdavall és l’única opció per sortir de la crisi, o l’espiral en la que ja hem entrat es convertirà en un forat negre del que no sabrem sortir.

El punt es va aprovar per 1 abstenció (CUP) i 16 vots a favor.